dimarts, 7 de novembre de 2017

Crítica: 'Jigsaw' (2017, Michael Spierig, Peter Spierig)


Vuitenes parts mai van ser bones

Si segones parts mai van ser bones, de vuitenes potser ni en parlem. Jigsaw és un intent de ressuscitar una franquícia que va tenir prou èxit en la primera dècada del segle XXI però que, com moltes altres sagues del gènere, va esgotar la seva fórmula composta, en aquest cas, del thriller policíac combinat amb un torture porn força explícit i macabre tenint en compte que els films s’estrenaven a sales comercials. Òbviament, com tota cinta gore, va rebre censura posteriorment. Jigsaw no aprofita gens aquell legat de sang i fetge que va iniciar James Wan al 2004 amb la primera entrega de la saga. És un exercici que es queda a mig resoldre i que no acaba de funcionar adequadament com altres episodis que la precedeixen. No cohesiona amb la història que se’ns havia explicat fins ara. Una història que, d’altra banda, havia quedat més que tancada i sepultada. Però això no ha semblat ser un impediment per a Jigsaw i, lògicament, li ha passat una forta factura.

Aquesta vuitena part se salta tota la trama construïda fins al moment i en crea una de nova amb la intenció de voler realitzar més pel·lícules sobre Saw. No es preocupa si el que està oferint té alguna lògica dins del context narratiu de la trama. Només es centra en crear un argument diferent que li pugui donar peu a més films i així recaptar més. Si aquesta idea estigués maquillada o vestida del gore, la tortura i la violència que caracteritzava i elevava la saga a nivells més o menys considerables, es podria passar. Però ni tan sols es preocupa per mantenir aquells nivells. Jigsaw es queda més que curta en la representació del subgènere, convertint-se així en un senzill episodi de CSI amb uns personatges completament carents de carisma o interès. Són protagonistes plans sense cap evolució que no ajuden en res a intentar entrar en el context del llargmetratge. Per no parlar de la poca originalitat que aplica amb les proves pròpies de coliseu romà que ofereix reciclades d’altres films la mateixa Saw. Ara bé, aquells aires de La Matanza de Texas de Hooper per l’essència de granja que s’hi respira i la representació típica i simbòlica del porc com a atribut de Tobin Bell, és un punt molt a favor seu.


Xavi Mogrovejo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada