dilluns, 30 d’octubre de 2017

Crítica: 'The Purge: Election Year' (2016, James DeMonaco)



La Purga és el Halloween dels adults

Si bé la primera entrega de la trilogia de The Purge funcionava com un home invasion de poc pressupost que va recaptar prou beneficis per impulsar la seqüela a sortir pels carrers d’Estats Units tenint com a leitmotiv el concepte sobre la diferència de classes socials, aquest últim component de la saga, Election, eleva aquells aires de thriller d’Anarchy cap a un llargmetratge purament de sèrie B amb petites pinzellades de terror i amb un missatge social amb al·lusions a Trump i el seu esperit racista que, en el fons, es queda curt. Però James DeMonaco no es rendeix, i per compensar les carències argumentals d’Election ofereix un verdader circ romà ple de sang i amb algun que altre jumpscare, perquè la productora segueix sent Blumhouse i d’alguna manera ha de justificar ser la número u del terror, que se’ns dubte remarca el concepte amb el què va començar la trilogia: la violència gratuïta pura i dura. No cal que es busqui un fons polític social per un film que, sí, és veritat que el seu objecte principal en què es basa és l’extrema política racista, clasista i separatista, però el que al final importa és si la cinta justifica de manera adequada allò que la fa tan atractiva, que és la llibertat que dona als personatges per, durant dotze hores, poder realitzar qualsevol mena de delicte, incloent l’assassinat, sense que hi hagi cap represalia legal. I, pels pèls, Election aconsegueix crear aquesta mena de tren de la bruixa eclèctic i híbrid que navega entre el gore i el thriller amb un Frank Grillo que segueix brillant en les seves escenes d’acció descontrolada i caòtica. Tot i que en aquest tancament de la franquícia no se li dona tanta importància i es deixa que altres personatges ocupin un compartit primer pla amb el veterà.


Xavi Mogrovejo 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada