dissabte, 28 d’octubre de 2017

Crítica: 'Happy Death Day' (2017, Christopher B. Landon)


El dia que Blumhouse es va coronar com la millor productora de terror

No queda molta originalitat dins del cinema gènere, tot s’ha de dir. Menys encara si parlem del subgènere slasher, que tot i que és segurament amb el que més gaudim els amants del terror, fa temps que està en crisi. Blumhouse, però, una de les productores més potents del cinema nord-americà actual, ha apostat per un film que no renuncia a les fórmules amb les què es basa aquest subgènere i que, a més, resulta ser força original al buscar les seves fonts d’inspiració en films que surten del radi del fantàstic. Atrapado en el tiempo (1993) és una de les comèdies més potents de l’arsenal de Bill Murray, i el director Christopher B. Landon (responsable de casi tota la saga Paranormal Activity) no es talla un pèl en calcar el concepte de bucle temporal i aplicar-lo amb els termes d’assassins en sèrie emmascarats que persegueixen noies adolescents guapes per enviar-les a l’altre barri. Happy Death Day és un llargmetratge imperatiu perquè la Blumhouse acabés de consolidar-se com la fàbrica de terror insuperable que sap el que el públic fan del gènere busca. Felíz día de tu muerte és la fusió perfecte entre slapstick gore i slasher que reformula la idea de bucle en el gènere de terror fent que la protagonista no pugui escapar mai del seu malson on és assassinada sense parar mentre que comparteix primer pla amb l’humor adolescent més picant de Scream Queens. Amb el film de Landon, Blumhouse denota que el seu domini pel gènere és extraordinari.

Xavi Mogrovejo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada