dissabte, 21 d’octubre de 2017

Crítica: 'Better Watch Out' (2016, Chris Peckover)




Potser perquè encara estic amb la depressió postsitges. I potser perquè recentment Netflix ha estrenat The Babysitter. Però sigui com sigui, Better Watch Out –o Safe Neighborhood- és una de les pel·lícules més potents de les que disposa el subgènere avui dia. Chris Peckover ha consolidat un film plenament conscient del modus operandi que feien servir els pares del slasher en el seu moment per impactar al públic i el fa servir aquí exactament igual. Sense quedar-se curt amb escenes gore i sense aplicar excessiva comèdia, que sempre acaba sent el factor que fa fora a l’espectador d’aquest tipus de cintes si no s’apliquen les dosis correctes en la construcció dels seus actes. Amb una estètica nadalenca calcada de Black Christmas (1974), Better Watch Out comença amb la clara intenció de home invasion estil Solo en Casa (1990) que acaba derivant cap a camins molt més macabres on Scream (1996), que va ressuscitar el slasher modern, pren el protagonisme per obrir la veda a la bogeria màxima dels seus protagonistes. És aquí on Levi Miller troba el seu lloc per explorar la seva ment psicòpata i oferir una actuació digna de ser recordada dins del gènere. De fet, aquest és el seu factor més potent, el treball que realitza sobre l’exploració de la ment dels assassins en sèrie. La manera en la qual es forma, creix i es projecta cap al món. En curt, és un film que no heu de perdre de vista ni heu de deixar passar. Tant per la cuidadíssima fotografia, com pels seus plotwist o com les interpretacions verídiques i les situacions extremes i inversemblants per les que travessen els personatges. 


Xavi Mogrovejo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada